|
|
|
|
|
|
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
Procés
de formació i textos que integren el Llibre del Consolat de Mar Els components del Llibre, en l’edició de Celelles, són els següents: - L’Ordre
judiciari, o de procediment
1266-1268 - Barcelona. Redacció del nucli primitiu dels Costums abans de 1283 - Redacció de les Ordinacions de les armades en cors? Consuetudines maris 1283 - Valencia. Creació del Consolat de Mar. Recepció de les Consuetudines maris com a codi oficial 1283-1307 - Valencia. Traducció de les Consuetudines maris. Redacció i incorporació dels nuclis dels Costums 2. Reelaboració del Llibre del Consolat de Mar 1332-1343 - Valencia. Redacció i incorporació del conjunt dels Usatges1. Reelaboració del Llibre del Consolat de Mar. 1343-1345 - Mallorca. Recreació del Consolat de Mar. Recepció de la darrera versió valenciana del Llibre del Consolat de Mar. Redacció del conjunt dels Usatges 2. Redacció de l'Ordre judiciari de la cort dels cònsols de València. Addició dels Capítols de les esportades d'Alexandria. Reelaboració del Llibre del Consolat de Mar (Huguet Borrās) 1348 - Barcelona. Reestructuració del Consolat de Mar segons el patró de Mallorca. Recepció de la versió mallorquina del Llibre del Consolat de Mar. Incorporació dels Capítols del rei en Pere. Text definitiu del model de Barcelona 1351-1353 - Valencia. Reelaboració de l’Ordre judiciari. Reelaboració del Llibre del Consolat de Mar. Text definitiu del model de València La difusió del Llibre del Consolat de Mar El Llibre del Consolat de Mar tingué, un cop recopilat, una difusió important. Se’n conserven 10 manuscrits: dos a Mallorca, tres a Barcelona (tot i que un no se sap on es troba actualment), un a València, dos a Paris, un a Càller i un altre a Palerm. La raresa dels manus-crits s’explica pel fet que les successives edicions eren més fàcils i còmodes de consultar. Pel que fa a les edicions, la prínceps (1484-1485) és obra de l’alemany Nicolau Spindeler. Hi ha el dubte de si fou imprès a Tarragona o Barcelona. L’edició més rellevant és la de Francesc Celelles (1494), que ha estat la base de totes les edicions posteriors, tant de les set en català (entre 1518 i 1645) com de les traduccions dels segles xvi i xvii i les edicions erudites del xviii i xix. Estudis sobre el Llibre del Consolat de Mar El Llibre del Consolat de Mar ha estat objecte d’atenció i estudi. El més antic de tots és el d’Acaci de Ripoll, publicat a Barcelona l’any 1655, que estudia bàsicament el procediment judicial. Segueix el Compendi de les prerrogatives [...] que lo magistrat del Consulat y Estament Mercantívol reben[...]en la ciutat de Barcelona, de 1703, i unes Reflexiones sobre los contratos marítimos [...]de Carlos Targa, de 1753. En els dos darrers segles arriben al centenar els estudiosos del Llibre del Consolat de Mar. Cal remarcar l’interès que han mostrat els historiadors del dret alemanys, francesos i italians. |
