La cartografia

Les representacions medievals de la terra més antigues són els mapes anomenats TO. La O, circular, envolta el món con la divinitat envolta l’univers; la T, a més de símbol salvífic, estableix la divisió de la Terra en els tres continents coneguts: Àsia, Europa i Àfrica. Aquest sistema de representar la Terra dominà l’occident medieval cristià dels segles viii al xiii.

En el segle xiii apareix la carta-portolà. En realitat, el terme ‘portolà’ es refereix a la llista de ports més que a la representació geogràfica: seria el que avui anomenem ‘derrota’. Però el nom, ja que el que caracteritza les cartes nàutiques medievals és una exhaustiva menció de les ciutats costaneres, ha passat a anomenar també les cartes de navegació.

Els portolans dibuixen el perfil de les costes sobre una teranyina de línies que representen els 16 rumbs. Al segle xiv floreix de forma extraordinària l’escola de portolans de Mallorca.

A més dels portolans, també apareixen els mapamundis, que deriven més que dels portolans encara que n’aprofitin els coneixements dels mapes en TO. Els mapamundis van més enllà de les costes, i omplen les terres interiors de notícies de tota mena: històriques, econòmiques, antropològiques i mítiques.


Les naus

No és fàcil establir amb precisió una tipologia completa de les naus medievals. Disposem de textos que en parlen, però la iconografia és escassa i sempre passada per l’ànima de l’artista, del pintor i, sobretot, del ceramista, més atent a l’estètica que a donar un testimoni iconogràfic autèntic.

Les naus medievals es poden dividir en dos grans grups: el de vaixells a rems i el de vaixells a vela.

En el primer, l’estrella és la galera en les diverses formes i mides, de la galera grossa a la sotil, passant per la bastarda. De la mateixa família eren la tarida, emprada per transportar cavalls; l’uixer, amb castells a proa i a popa, i el pàmfil. Més petits eren la sagetia, la galiota i el rampí. Entre els vaixells a rems també cal esmentar el lleny, amb dos timons llatins; el bus, la barca de rems i el llaüt.

Pel que fa als navilis de vela, els tipus capdavanters són dos: la nau, amb dos i tres pals, i la coca, amb un sol pal. En la versió mediterrània, la nau tenia buc o casc ample, curt i alt, i a vegades fins a tres cobertes. La coca tenia castells alts a proa i a popa, i a vegades més d’una coberta. Molt similar a la nau era la barxa. Al segle xv, apareixen el balener i la caravel.la. En realitat, els vaixells a vela eren tots d’origen atlàntic. Són el kogge (kok = petxina) flamenc, que dóna la ‘coca’; el barge anglès, que dóna la ‘barxa’; el balinger, també anglès, que serà el ‘balener’, i la caravel.la, d’origen portuguès.