Full Interactive: e-nter.net n4 2009

Revista E-nter.Net número 4, de la Cambra de Comerç de Barcelona

  1. e-nter.net La seguretat deLs negocis a internet n. 4 any 2009 La contractació per mitjans telemàtics: le-contractació En persona Xavier Padrós, director general de Contractació Pública del Departament dEconomia i Finances de la Generalitat Experiències UPC: gestió de compres mitjançant la PECAP Seidor Microsistemes: vendre a través de la PECAP Bàsics Els costos de la no-seguretat

  3. Anàlisis experiències La Cambra recomana Empreses proveïdores: com valorar-les? 04 Contractar a través En producció de mitjans electrònics Camerfactura, la plataforma de les cambres per facturar electrònicament 05 La contractació a través de mitjans electrònics o e-contractació ha de ser un dels elements a tenir en compte per part de les empreses catalanes. Com a Bàsics comprador, perquè obre el ventall de possibles proveïdors aporta més com- petència i una consegüent millora dels preus i permet automatitzar i fer més Els costos de la no-seguretat 06 senzills els processos, i eliminar daquesta manera desplaçaments, reunions, etc. I com a venedor, perquè permet accedir a noves oportunitats de negoci. En persona La nova llei 30/2007 ja identifica le-contractació com la forma de contrac- tació del sector públic en els propers anys. Per la seva part, la Comissió Xavier Padrós, director general Europea espera que el percentatge de-contractació del sector públic arribi de Contractació Pública del Departament al 50% lany 2010. A més, existeix lobligació dusar la factura electrònica dEconomia i Finances 08 amb el sector públic a partir de lany 2010. En definitiva, les empreses que vulguin contractar amb lAdministració tindran més oportunitats, però també Anàlisi La Comissió Europea espera que La contractació per mitjans telemàtics: el percentatge de-contractació del sector públic arribi le-contractació 10 al 50% lany 2010 Experiències hauran dadaptar-se als nous procediments: e-factura, subhasta electrònica, UPC: gestió de compres mitjançant contracte electrònic, sobres A i B electrònics, etc. Tot això amb la seguretat que aporten la signatura electrònica, la identitat digital, el document electrò- la PECAP 14 nic amb validesa jurídica, etc. En definitiva, el negoci a Internet comença a endinsar-se en les parts més im- Seidor Microsistemes: vendre portants del procés: la contractació i la facturació i els aspectes de seguretat a través de la PECAP 15 són claus, regulats fins i tot per lleis. La contractació i la gestió daquesta per mitjans electrònics ens ha daportar millores en leficiència, econòmiques i de Al dia seguretat. 16 Josep Morell i Miró Informat 18 Comissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació Director: DIPÒSIT LEGAL: Direcció Josep Morell i Miró B-34.568-2008 dart: Coordinació: Rosa Baldrich Jordi Masías DISSENY I Maquetació: Consell de redacció: REALITZACIÓ: Bernat Majoral Xavier Ricart, Begoña BPMO Edigrup Assessorament Bogónez, Xavier Jové, Jordi Guitard, 43, 1a Masías, Daniel Martínez 08014 BARCELONA lingüístic: www.grupobpmo.com Raúl Pelegrín EDITA: Producció: Cambra de Comerç Direcció creativa: Cristina Prats de Barcelona Paula Mastrángelo Coordinació Av. Diagonal, 452 Coordinació editorial: de fotografia: 08006 - BARCELONA Daniel Martínez Carlota Prats

  4. 4 Lacambra recomana Desenvolupament deines informàtiques Empreses proveïdores: com valorar-les? En el moment de desenvolupar una eina informàtica, la majoria dempreses necessiten un proveïdor de confiança que sadeqüi a les seves necessitats. En aquest article trobareu pautes per poder escollir amb garanties el vostre proveïdor. bé per tenir referències daltres Aliances amb fabricants de les projectes on ha participat. Però tecnologies demanades. ens podem trobar que, pel fet que Certificacions de qualitat: res- les tecnologies de la informació pecte a lorganització de lem- incorporen noves disciplines (se- presa, metodologia de treball guretat, jurídic, documental, etc.), estandarditzada... cap empresa de les tradicionals Certificat ISO 27001 (o equiva- ens doni una resposta completa a lents anteriors: ISO/UNE, BS...) les nostres necessitats. del servei objecte del projecte. Les TIC incorporen noves disciplines i pot ser que cap empresa de les tradicionals ens doni una resposta completa a les nostres necessitats Especificacions molt clares Preparació i coneixements Com fem, per tant, per poder quant a aspectes relacionats tenir èxit en un procés daquest amb la seguretat. Existeix una tipus? És molt important redactar organització internacional i inde- i fer arribar als possibles prove- pendent, la ISACA, un referent ïdors unes especificacions molt en aquest entorn, que ofereix clares i estrictes, en les quals diverses certificacions que L elecció duna empresa prove- sinclogui fins i tot quin serà el garanteixen els coneixements ïdora que compleixi amb els procediment emprat per puntuar dels tècnics respecte a lorga- requeriments del projecte per de- les diferents propostes presenta- nització, el control, la seguretat i senvolupar no sempre és senzilla. des, així com quin serà el procés els professionals dauditoria: Però una bona elecció reportarà de decisió i el dinformació de CISA (Certified Information beneficis des de diversos punts de resultats. Alguns aspectes genè- System Auditor). vista: complir amb els terminis, se- rics, que shaurien de valorar per CISM (Certified Information guir estàndards i normatives en la a cadascun dels proveïdors per Security Manager). construcció de la solució, facilitar avaluar, són els següents: CISSP (Certified Information el treball dels usuaris... Coneixements tècnics de Systems Security Professional). Un aspecte al qual es dóna molta les eines implicades amb el CGEIT (Certified in the Gover- importància per decidir la millor projecte que cal desenvolupar, nance of Enterprise IT). opció és la confiança que ens a ser possible que estiguin La ISACA ambé ofereix un pugui donar lempresa proveï- ratificats per una certificació framework de gestió de les dora. Una confiança basada en o escola de formació tecnologies de la informació, la coneixença que es pugui tenir especialitzada. que respon al nom de COBIT daquesta empresa pel fet dha- Nivell de formació reglada dels (Control Objectives for Informa- ver-hi treballat amb anterioritat o participants en el projecte. tion and related Technology).

  5. 5 Enproducció Què és una factura electrònica? Cal diferenciar entre una factura electrònica amb validesa legal i fiscal, i una factura enviada tele- màticament en format electrònic (aquesta seria simplement un fitxer que conté una factura, però la tramesa i lemmagatzematge de loriginal hauria de ser en paper). Per això, en el cas que una empresa rebi un correu electrònic sense signar amb un fitxer adjunt que inclou el contingut duna factura, aquesta no pot ser considerada una factura electrònica amb validesa legal i fiscal, atès que el fitxer ha destar signat amb una signatura electrònica avançada. Seguretat i estalvi en la facturació Camerfactura, la plataforma de les cambres per facturar electrònicament Camerfactura és una eina de facturació electrònica segura adreçada tant a les grans empreses com a pimes i autònoms, és a dir, a tota entitat física o jurídica que expedeix factures. Mitjançant la signatura digital o el certificat digital es garanteix la seguretat dun sistema que reemplaça el document físic i que conserva la seva validesa legal. C amerfirma, lentitat presta- anual de factures que permet, en i seguretat. Les despeses dismi- dora de serveis de certifica- la capacitat despai en disc per nueixen, ja que es gasta menys ció digital del Consell de Superior emmagatzemar-les i el tipus de paper en lenviament i tramesa, de Cambres de Comerç, ofereix certificat digital Camerfirma i el així com en impressió i emmagat- a les empreses Camerfactura, nombre dusuaris que en poden zematge físic. Segons diversos una eina de facturació segura fer ús. Una vegada contractat, estudis, lestalvi pot ser de fins que permet múltiples formats de només calen de 24 a 48 hores a 0,75 euros per factura. A més, factures, enviades de manera perquè Camerfactura es posi en es redueix el temps de tramitació automàtica i sempre emparades funcionament. i sen simplifica la gestió. Quant a la seguretat, es tracta dun La facturació electrònica comporta quatre procés segur que, mitjançant els avantatges respecte a la tradicional: estalvi de certificats i signatures digitals, garanteix en tot moment lauten- costos, agilitat, simplificació de la gestió i seguretat ticitat, la integritat i el no-repudi dels documents. Alhora, aug- en el compliment dels estàn- Facturació tradicional menten els elements per loca- dards normatius internacionals. vs. electrònica litzar possibles casos de moro- Es poden contractar tres tipus Lús de la facturació electrònica sitat, i el fet demprar les noves de paquets de serveis Camer- comporta quatre avantatges fo- tecnologies comporta un valor factura: Mini, Mitjà i Premium, namentals respecte a la factura- afegit en imatge per a lempresa, que es diferencien bàsicament ció tradicional: estalvi de costos, tot contribuint positivament a la en el nombre màxim demissió agilitat, simplificació de la gestió, seva competitivitat.

  6. 6 Bàsics Inversió en tecnologia dins el context de crisi econòmica Lalt cost de la no-seguretat T ot i que la conjuntura econò- presa, un aspecte clau, sobretot mica no és la més adequada en temps de crisi. per a moltes empreses, que En aquest sentit, el denominat es veuen obligades a retallar cost de la no-seguretat inclou La crisi econòmica està generant despeses, és important que aquells derivats daccidents i retallades de pressupost en diverses coneguin el risc derivat de deixar despeses addicionals conse- àrees de lempresa, entre elles les dinvertir en seguretat corporati- qüència de no haver intervingut va. I és que, tot i que la inversió de forma preventiva davant dels que tenen a veure amb la seguretat en tecnologia de seguretat no riscos que podia patir lempresa. corporativa. Una opció gens és la panacea, és una solució Per entendre-ho només cal que òptima que permet a les em- un empresari es faci planteja- recomanable i que suposa un alt preses garantir la protecció dels ments com: Quin cost pot tenir risc per a les companyies, perquè seus treballadors, instal·lacions el robatori de mercaderies en un naugmenta la vulnerabilitat i li resta i documentacions, alhora que magatzem o un incendi no de- contribueix a reduir les pèrdues i tectat a temps?; Quin és lim- competitivitat. assegura els ingressos de lem- pacte econòmic real i psicològic

  7. 7 Bàsics de patir un succés greu daquest tipus?; Quants milers deuros perd un comerç al llarg de lany com a conseqüència de robatoris i errors operatius?. Si aques- tes preguntes les traslladem a lentorn de les TIC, podrem fer intuïtivament una estimació de la necessitat dinvertir en seguretat. No obstant això, davant daquest escenari, els experts apunten que lassignació de fons ficis a obtenir. És precisament ble en els termes en què estem al pressupost de seguretat no en aquest context en el qual els acostumats a utilitzar aquesta es pot fonamentar únicament en criteris danàlisi cost-benefici es paraula. I és que la seguretat criteris qualitatius, ni en el temor van incorporant a la valoració de busca reduir els efectes negatius ni el dubte sobre la protecció de riscos, amb un creixent atractiu en els resultats econòmics de les TIC, sinó que la decisió sha per a lalta direcció de les orga- lorganització fruit de la mate- de fonamentar en justificacions nitzacions, que volen determinar rialització damenaces sobre dinversió que ajudin a determi- el cost del nivell de seguretat de els seus sistemes dinformació. nar el risc que es vol assumir. lorganització i relacionar-lo amb La inversió en seguretat ha devitar pèrdues econòmiques, Els experts recomanen pensar a mitjà termini per aquest motiu els experts i donar prioritat a la inversió per sobre de la despesa prefereixen parlar deficiència de la inversió en comptes de a lhora dimplantar polítiques de seguretat rendibilitat. I és que més enllà de laspecte És a dir, sha danalitzar quin les propostes de gestió. I entre econòmic i del compte de resul- nivell de seguretat necessitem aquests tipus de criteris, el més tats de la companyia, qualsevol i aplicar-hi les mesures oportu- utilitzat és el retorn dinversió en incidència lligada a la seguretat nes, ni més ni menys, i prendre seguretat, que juntament amb el corporativa duna empresa pot la decisió des dun punt de vista valor actual net, la taxa interna suposar un greu perjudici també, de gestió. de rendibilitat i el període de per exemple, en la imatge duna recuperació, són els criteris que companyia. Tenint en compte El cost de la seguretat sutilitzen habitualment a lhora tots aquests motius, a lhora de A làrea de seguretat, com a de mesurar el rendiment dun fer retallades de pressupost, qualsevol altra àrea de negoci on projecte dinversió en seguretat. els experts recomanen analit- es prenguin decisions dinversió, Una de les preguntes claus en zar minuciosament la situació, és necessari comptar amb una aquest punt és: la inversió en pensar a mitjà termini i primar la sèrie dindicadors de risc i rendi- seguretat ha de ser rendible per inversió per sobre de la despesa ment que justifiquin la necessitat a la organització? Els experts a lhora dimplantar polítiques de dinversió i la previsió de bene- apunten que no ha de ser rendi- seguretat.

  8. 8 Enpersona Xavier Padrós i Castillón, director general de Contractació Pública del Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya Le-contractació és estratègica en laplicació de les TIC a lAdministració La tasca en làmbit La Generalitat fa anys que està es va iniciar lany 2004 i que ha de le-contractació apostant per le-contractació. tingut continuació després amb Com valora aquesta tasca? unes línies dactuació que tenen duta a terme des del Làmbit de le-contractació és, uns objectius clars: en primer Departament dEconomia molt possiblement, un dels més lloc, leliminació dels obstacles i Finances respon a una estratègics en laplicació dels operatius existents per a la im- mitjans electrònics, informàtics plantació de la contractació elec- estratègia corporativa de i telemàtics dintre de lactuació trònica, que sha materialitzat, contractació electrònica pública, perquè permet obtenir fonamentalment, amb la posada que es va iniciar lany rendiments a curt termini, me- en funcionament del Registre surables en termes econòmics i Electrònic dEmpreses Licitado- 2004, amb laprovació del de gestió, a causa de la reducció res (RELI); en segon lloc, la im- decret 96/2004, norma dels costos associats a la gestió plantació dun sistema de gestió de contractació pública que electrònica dels expedients de pionera a lEstat en la comporta tant per a lAdminis- caràcter corporatiu (GEEC) que creació dun marc jurídic tració, com per a les empreses garanteix un avenç coherent en per a le-contractació. licitadores. lús dels mitjans electrònics i, a La tasca duta a terme des del més, permet gestionar els expe- Departament dEconomia i Finan- dients de contractació dacord ces respon a una estratègia que amb les previsions de la nova Llei

  9. 9 Enpersona sistema, particularment, la de corresponent certificat en format perfil poder trametre les actualitzacions exclusivament electrònic. En tres Xavier padrós és llicenciat documentals per mitjans electrò- anys dactivitat del RELI shan en Dret per la Universitat nics sense haver de fer tramitació generat més de 15.000 certificats. de Barcelona, pertany presencial. al Cos dAdvocats de la I pel que fa a la plataforma Generalitat de Catalunya Quantes empreses estan de contractació pública. i ha ocupat diversos inscrites en el RELI i quins Quin ús se nha fet fins ara? càrrecs al Departament avantatges tenen? Durant el primer trimestre de deconomia i finances A 15 dabril de 2009 tenim inscri- 2009, el nombre de visualitzacions de la Generalitat, on ha tes 1.806 empreses. Els princi- ha estat de gairebé 750.000 i, de estat director de Serveis i pals avantatges són, molt resumi- mitjana, les visites en dies feiners és en lactualitat director dament, de dos tipus: operatius se situen entorn de les 1.300. Pel general de Contractació i de visualització empresarial. que fa a la gestió de les contrac- pública des del desembre Duna banda, lempresa diposita, tacions, shan publicat ja més de de 2006. una sola vegada, la documen- 1.800 adjudicacions definitives de tació general tipus (jurídica, contractes. Cal tenir en compte econòmica, tècnica) necessària que la presentació de proposicions per participar en tots els procedi- electròniques, en una primera fase ments de contractació i, si utilitza en els contractes menors i en els el certificat digital, pot actualitzar procediments negociats, està pre- la documentació posteriorment vista per a la propera i imminent per mitjans electrònics, sense ne- versió de la plataforma i requerirà cessitat de tramitació presencial. lús del certificat digital per part de Contractes del Sector Públic Daltra banda, i des del vessant de les empreses. des del seu inici; en tercer lloc, la de visualització empresarial, cal posada en marxa de la Platafor- tenir en compte que el RELI és En quin estat està el GEEC? ma de Serveis de Contractació també un sistema que proporcio- Està finalitzant ara la primera fase Pública, que constitueix el mitjà na informació als gestors públics del projecte, que ha comprès els de relació entre les empreses i la respecte dempreses que poten- treballs de disseny i de cons- Generalitat, tant des del vessant cialment poden ser convidades a trucció i la seva implantació en de laccés a la informació com des del vessant de la participació Làmbit de le-contractació és un dels més per mitjans electrònics en pro- cessos de contractació pública. estratègics en laplicació dels mitjans electrònics, Per últim, la Direcció General informàtics i telemàtics dintre de lactuació pública de Contractació Pública sha proposat arribar a disposar dun participar en procediments que, els departaments i entitats pilot i sistema dinformació integrat de a priori, no estan subjectes a sha començat a treballar ja en el la contractació pública a Cata- publicitat oberta. procés de disseny i de gestió de lunya que permeti mesurar els la implantació del GEEC a la resta impactes que, per exemple, com- Quants documents shan signat de departaments i del sector pú- porten les polítiques públiques digitalment en aquest registre? blic de la Generalitat. Cal remar- associades a la contractació en Cal tenir en compte que el RELI, car que leina incorpora totalment els diferents sectors del mercat. a més de possibilitar la tramitació lús de la signatura electrònica en electrònica de la sol·licitud i de totes les seves actuacions. En la majoria daquestes eines les posteriors actualitzacions de es requereix un certificat digital. documentació i dinformació per Quines altres iniciatives hi ha Encara tenim operatiu un sistema a les empreses que utilitzen cer- previstes en le-contractació? alternatiu daccés i tramitació tificat digital de signatura, permet Destacaria la construcció i la mitjançant número didentifi- que siguin els òrgans i serveis de implantació del sobre digital, que cació (PIN) i paraula clau. Les contractació els que, per a cada permetrà la licitació electrònica empreses que opten per aquesta procediment i en referència a les també en els grans procediments opció no poden gaudir, però, de dades registrals de lempresa en el de contractació (els oberts i la totalitat de les prestacions del moment de la consulta, generin el restringits).

  10. 10 Anàlisi Lús de les TIC en la relació amb les administracions públiques La contractació per mitjans telemàtics: le-contractació La utilització de les TIC en els L entrada en vigor, lany electrònica, com podeu llegir en 2007, de la llei 30/2007 de un article de la secció En produc- processos de contractació, lemissió contractes del sector públic, ció daquest número de la revista, de factures o la gestió de contractes marcarà un canvi important en ha de portar elements de segu- ja fa temps que és una realitat. la forma de contractar del sector retat per garantir-ne la integritat: públic en els propers anys. En signatura electrònica. Quina és, per tant, la diferència aquesta llei sestableix lobliga- entre el que sha fet fins ara i ció per part del sector públic de Què entenem la comunicació de la contracta- per e-contractació? le-contractació? Bàsicament, la ció a través de mitjans telemà- Es considera e-contractació utilització dels mitjans telemàtics en tics i es recomana la utilització el procés de contractació a tot el procés lligat a la contractació. daquest mitjà com a canal de través de canals de comunicació contractació del sector públic. telemàtica. Aquest procés pot Aquesta llei dóna molta impor- ser complet o pot comprendre tància a la seguretat en aquest determinades fases del procés de nou canal de contractació, parla contractació: la factura telemà- daspectes com la signatura tica, el contracte electrònic o la electrònica, el segell de temps, licitació electrònica. la protecció davant dels virus Evidentment quan tot el procés informàtics, etc. és telemàtic és quan és més efi- Així mateix la llei 56/2007 de cient: lautorització de contracta- mesures dimpuls de la societat ció (e-document on sestableix de la informació fa referència a que es pot procedir a contrac- lobligació de la factura elec- tar alguna cosa, normalment trònica en el si de ladminis- procediment intern); el procés tració pública i parla dajuts a de publicació de la voluntat de les pimes i micropimes per tal contractar; la presentació de pro- dadaptar-se a aquesta nova postes per parts dels licitadors; forma de facturació. La factura lavaluació de les propostes pre-

  11. 11 Anàlisi sentades; la publicació, si sescau (obligatòria en el sector públic) del article 1. mesures dimpuls de la factura electrònica resultat de lavaluació; la formalit- ciÓ i de lús de mitjans electrònics en altres fases dels zació del contracte (e-contracte); processos de contractació. el seguiment del procés de sub- 1. La facturació electrònica en el marc de la ministrament, desenvolupament, contractació amb el sector públic estatal és i prestació del servei contractat obligatòria en els termes que estableixi la llei per mitjans telemàtics (e-albarà, reguladora de la contractació en el sector públic i la e-justificants, e-informes de seva normativa de desplegament. servei, etc.); la factura electròni- a aquests efectes, sentén que la factura electrònica ca i, per últim, le-pagament i, si a t de La informa és un document electrònic que compleix els sescau, la devolució de garantia. requisits legalment i reglamentàriament exigibles a Tot aquest procés sha de fer amb les factures i que, a més, garanteix lautenticitat del totes les garanties jurídiques, ja seu origen i la integritat del seu contingut, cosa que que és molt el que ens hi estem impedeix el refús de la factura pel seu emissor. jugant com a empreses: diners i 2. el Govern ha de determinar lòrgan competent de seguretat en el producte comprat. de La societ ladministració General de lestat que ha dimpulsar En aquest sentit les administra- lús de la factura electrònica entre empresaris, cions públiques hi estan ja tre- professionals i altres agents del mercat, en ballant a un alt nivell. Només cal particular, entre les petites i mitjanes empreses i veure els portals de contractació en les denominades microempreses, amb la finalitat pública de lEstat o la plataforma de fomentar el desenvolupament del comerç de-contractació de la Genera- electrònic. litat de Catalunya. Cal destacar aquest pla ha de contenir, entre daltres, els criteris que també les administracions daccessibilitat i ha de promoure la interoperabilitat públiques estan treballant per LLei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures dimpuLs de les diferents solucions de facturació electrònica. simplificar els papers que han de el pla de ladministració General de lestat ha presentar les empreses a lhora destablir esquemes específics dajudes econòmiques de licitar. Un exemple daquesta per a la implantació de la factura electrònica, en tendència és el registre electrònic els quals shan de preveure uns fons generals per a de licitadors on el tema de la se- les comunitats autònomes que desenvolupin el seu guretat és clau, i tots els tràmits propi pla per a la generalització de lús de la factura telemàtics que hi fan les empre- electrònica, i aquestes últimes són les que han ses es realitzen amb el màxim dindicar els destins i les condicions de tramitació i nivell de seguretat, a través de la concessió de les ajudes derivades daquests fons. signatura electrònica reconegu- 4. a més, les diverses administracions públiques da, amb idèntics efectes jurídics han de promoure en làmbit de les seves que la signatura manuscrita. competències i segons el seu criteri la incorporació També en ladministració local hi de la factura electrònica en les diferents podem trobar iniciatives, com per actuacions públiques diferents de la contractació, exemple la Plataforma Electrò- en particular, en matèria de justificació dajudes i nica de Contractació de les Ad- subvencions. ministracions Públiques, PECAP,

  12. 12 Anàlisi on els ajuntaments, diputacions, Què hauria de fer una Com a possible comprador: consells comarcals, etc. estan empresa per estar prepara- Disposar didentitat digital licitant en aquests moments da per a le-contractació? basada en un certificat digital contractes. La PECAP està Com a possible licitador: amb signatura reconeguda. impulsada per Localret (consorci Disposar didentitat digital Per exemple el certificat digital local format per les adminis- basada en un certificat digital dapoderat de Camerfirma en tracions locals de Catalunya) i amb signatura reconeguda. suport maquinari (hardware). Sumasa, empresa del grup La Per exemple el certificat Disposar duna web on publi- Caixa que és ladjudicatària digital dapoderat de Camer- car els productes per comprar i daquest servei. En aquesta firma en suport maquinari una plataforma on poder rebre plataforma, que es regeix pels (hardware). ofertes en format electrònic. principis dautenticitat (identi- Estar donar dalta en el regis- Tenir accés a bases de dades ficació i competència), confi- tre de licitadors de la Generali- sobre solvència dels possibles dencialitat, integritat (i també el tat de Catalunya. proveïdors. Poder validar documents sig- Lentrada en vigor de la llei 30/2007 de contractes nats digitalment. del sector públic marcarà un canvi important en la forma Poder gestionar contractes elec- trònics: signatura, custòdia, etc. de contractar del sector públic en els propers anys Poder rebre factures electròniques. no repudi), conservació, dispo- Tenir coneixements de com En definitiva, dotar-se deines que nibilitat, publicitat, i flexibilitat funcionen les plataformes de- realment tenen un cost molt petit (adaptació als canvis i a les contractació. per a lempresa (cap daquestes ei- millores tecnològiques), com no Tenir capacitat per elaborar nes tenen un cost superior als 300 podia ser duna altra forma, els ofertes electròniques: do- euros anuals) i estar preparat per conceptes de seguretat tècnico- cuments electrònics signats no desaprofitar noves oportunitats jurídica també són claus. digitalment i preferiblement per fer més eficient els processos El sector privat també està amb segell de temps. de contractació. Sempre amb to- treballant le-contractació de Tenir capacitat de gestionar tes les garanties de seguretat, tant forma important: un exemple és contractes electrònics: signa- tècniques com jurídiques. De fet, la plataforma electrònica de com- tura, custòdia, etc. amb aquestes eines la seguretat pres de La Caixa, on la seguretat Generar factures pot arribar a ser molt més alta que també és clau. electròniques. en la relació presencial. LLei 30/2007 de contractes deL sector pÚbLic article 42. perfil de contractant. garantir de forma raonable, segons lestat de la 3. el sistema informàtic que suporti el perfil de tècnica, la integritat de les dades transmeses contractant ha de tenir un dispositiu que permeti i que només els òrgans competents, en la data acreditar fefaentment el moment dinici de la difusió assenyalada per a això, hi puguin tenir accés, o pública de la informació que shi inclogui. que en cas de trencament daquesta prohibició daccés la violació es pugui detectar amb claredat. disposició addicional dinovena. Ús de mitjans electrònics, aquests sistemes també han doferir suficient informàtics i telemàtics en els procediments que regula la llei. seguretat, dacord amb lestat de la tècnica, 1. La utilització de mitjans electrònics, informàtics davant dels virus informàtics i altres tipus de i telemàtics en els procediments que preveu aquesta programes o codis nocius, i es poden establir llei sha dajustar a les normes següents: per reglament altres mesures que, respectant d) els sistemes de comunicacions i per a lintercanvi els principis de confidencialitat i integritat i lemmagatzematge dinformació han de poder de les ofertes i igualtat entre els licitadors,

  13. 13 Anàlisi Més informació: portals de contractació pública de lestat: http://contrataciondelestado.es plataforma de-contractació de la Generalitat de catalunya: http://contractaciopublica.gencat.cat registre electrònic de licitadors: http://reli.gencat.net plataforma electrònica de contractació de les administracions públiques (pecap): http://www.pecap.org plataforma electrònica de compres de La caixa: http://www.caixaexchange.com bases de dades dempresa: www.camerdata.es sadrecin a minimitzar la seva incidència en els f) tots els actes i les manifestacions de voluntat procediments. dels òrgans administratius o de les empreses e) Les aplicacions que sutilitzin per efectuar licitadores o contractistes que tinguin efectes les comunicacions, notificacions i enviaments jurídics i semetin tant en la fase preparatòria documentals entre el licitador o contractista i lòrgan com en les fases de licitació, adjudicació i de contractació han de poder acreditar la data i execució del contracte han de ser autenticats lhora de la seva emissió o recepció, la integritat mitjançant una signatura electrònica del contingut i el remitent i el seu destinatari. en reconeguda dacord amb la llei 59/2003, de 19 especial, aquestes aplicacions han de garantir que de desembre, de signatura electrònica. es deixa constància de lhora i la data exactes de la els mitjans electrònics, informàtics o recepció de les proposicions o de les sol·licituds telemàtics utilitzats han de poder garantir de participació i de tota la documentació que que la signatura sajusta a les disposicions shagi de presentar davant lòrgan de contractació. daquesta norma.

  14. 14 Experinullcies Pedro Serrano García, cap del Servei de Patrimoni de la UPC La PECAP ens aporta flexibilitat, seguretat i transparència La Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques (PECAP) és un portal dInternet que permet a ens locals i administracions públiques dur a terme la contractació administrativa de subministraments, obres i/o serveis per via telemàtica. La UPC nés usuària. Quins són els beneficis que de la Comunitat Europea, per un preu possible i amb procediments la PECAP ha aportat a la gestió termini de 52 dies. senzills de gestió, tot respectant de les compres de la UPC? lordenament jurídic. La PECAP combina tres aspec- Quins plans de futur té la UPC tes essencials: legalitat, celeri- amb relació a la PECAP? Quins creu que són els punts tat i transparència. La realitza- Volem integrar aquests planteja- forts de leina? ció de la subhasta electrònica, ments en la filosofia i en loperativa La flexibilitat, la seguretat i la per si mateixa, aporta valor dallò que nosaltres anomenem Cen- transparència. Només havíem afegit. Per altra banda, comprar tral de Compres o Portal de Com- detectat una feblesa consistent mitjançant la PECAP permet pres, que pretén ser un sistema di- en la interfície poc amigable que retallar sensiblement el termini nàmic dadquisició de béns i serveis, tenia lany passat el seguiment que va entre la resolució dinici a disposició de les unitats organit- de la fase de subhasta, però de lexpedient de contractació zatives (facultats, escoles, departa- haig de dir que enguany ens han i ladjudicació provisional del ments, instituts, serveis) i també per sorprès amb una de molt més contracte. a les entitats vinculades a la UPC, adequada. Això es important si, Els 257 ordinadors personals factor que ens permetrà aprofitar com la UPC, la subhasta es rea- portàtils, més lequipament addi- les economies descala i proveir els litza en acte públic al qual sinvita cional, que es van licitar a través responsables funcionals de la UPC a altres autoritats i funcionaris de de la PECAP lany passat de béns i serveis de qualitat, al millor lentorn universitari proper. van ser adjudicats, en els 30 minuts que va durar la subhasta, amb un estalvi de 47.110,14 . A més es van retallar els terminis, pedro Serrano GarCÍa ja que, una vegada la UPC es va adherir a la plataforma PECAP, Cap del Servei de patrimoni de la UniverSitat politÈCniCa de CatalUnya (UpC) només necessitava convidar les empreses registrades. En un va néixer a daroca (Saragossa) fa 56 anys i és llicenciat en dret per la Uni- sistema de contractació ordinari, versitat de Barcelona (UB) i màster en Gestió pública. acredita una dilatada una vegada iniciat lexpedient experiència en el sector públic, on ha desenvolupat diferents llocs de respon- de contractació shauria dhaver sabilitat. actualment socupa de coordinar una part important de lactivitat publicat lanunci al Diari Oficial patrimonial de la UpC i és president de la seva mesa de Contractació.

  15. 15 Experinullcies Sergi Medina García, del departament comercial de Seidor Microsistemes La PECAP és una bona plataforma daccés a nous clients Com empresa proveïdora registrada a la PECAP, Seidor Microsistemes participa en les subhastes organitzades a través daquest entorn de comunicació i intercanvi. Sergi Medina detalla en aquesta entrevista la seva experiència en licitacions de les administracions públiques. En què beneficia a Seidor preu en cada moment, contra el Quins creu que són els punts la utilització de la PECAP? que reofertar per poder guanyar. forts de leina i quins cal millorar? Ens permet presentar ofertes de Aquesta dinàmica genera que els La PECAP aporta tota la fun- productes i serveis a organismes marges comercials en ocasions cionalitat que es requereix per públics sense costos administra- quedin més reduïts que en un poder realitzar una operació de tius previs, com ara les garanties procés de compra tradicional. compra-venda per internet, a provisionals. A més, el fet de tenir més de suposar una oportunitat la resolució de preadjudicatari el Podria citar alguns exemples de negoci, donant accés a nous mateix dia que participes en el doperacions realitzades? clients amb els que un proveïdor procés de compra permet a la Hem subministrat ordinadors a fins ara no havia treballat. Una companyia planificar amb temps la lInstitut Municipal dInformàtica millora interessant seria enviar realització dels subministraments. per valor de 230.000 euros. També les notificacions no només per hem fet operacions amb alguns e-mail, sinó també per SMS. Hi ha algun punt negatiu? ajuntaments, com és el cas del de La forma de compra per sub- Sabadell, al qual vam subminis- Quina incidència ha tingut hasta electrònica genera molta trar servidors per valor de 15.000 la PECAP en laproximació competitivitat entre les empreses euros; o el de Rubí, que va adquirir comercial cap als clients? en el moment de la negociació, ja equips informàtics per un total En alguns casos, les primeres que totes veuen quin és el millor 70.000 euros. relacions comercials les hem establert directament a través de la PECAP. Per tant, és una SerGi medina GarCÍa bona plataforma daccés a nous clients. Però, si no aconseguíssim el palanquejament daltres solu- ComerCial dadminiStraCiÓ loCal de Seidor miCroSiStemeS cions, realment no seria rendible. Per aquest motiu, seria molt nascut a Barcelona el 1982, Sergi medina és diplomat en relacions positiu que la mateixa PECAP fes laborals. es va incorporar a Seidor al juny de 2005, on ocupa el dunió entre clients i proveïdors càrrec de comercial dadministració local. per realitzar la presentació dal- tres solucions de la companyia adjudicatària.

  16. 16 Aldia Claus per afrontar la situació actual IV Jornada Anual del sector de les TIC El proper 3 de juny se celebrarà a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la IV Jornada Anual de les TIC. Lacte, organitzat des de lÀrea de Desenvolupament Empresarial i Servei dInnovació de la Cambra, analitzarà la repercursió de la complexa situació econòmica actual en el sector. L es tecnologies de la in- En un moment tan complex com formació i la comunicació lactual, també es focalitzarà (TIC) adquireixen importància i latenció a identificar les barreres i esdevenen leix central de moltes dificultats de la implantació de les de les línies estratègiques de la TIC, així com a fomentar un conei- nova economia, però, amb lac- xement mutu de les empreses que tual realitat econòmica, la seva podria facilitar possibles aliances. implantació és més complicada. Daquí en sorgeix la necessitat de Estructurada en sectors recollir una proposta daccions i El president de la Cambra de Co- també el fer-les arribar a lAd- merç de Barcelona, Miquel Valls, ministració per tal de dur-les a juntament amb Josep Morell, co- terme. En aquest sentit es pretén missionat de la Presidència per a aprofitar la IV Jornada Anual del les TIC i la Societat de la Informa- sector de les TIC. ció de la Cambra, obriran aquesta A Catalunya, laplicació de les TIC ha contribuït en els increments de productivitat i competitivitat en tots els àmbits Interactiva trobada en la qual participaran A Catalunya, laplicació de les ponents tant del món empresarial TIC ha contribuït en els incre- com de ladministració pública. ments de productivitat i compe- La Jornada sestructurarà per titivitat en tots els àmbits. Per sectors: laudiovisual, el de les això, es vol dedicar una sessió telecomunicacions, el de lelec- específica de la Jornada a ava- trònica i el de la informàtica i els luar levolució del sector aquest sistemes dinformació. darrer any, mitjançant les dife- rents ponències i les possibilitats Més informació: dinteracció. www.cambrabcn.org/tic.

  17. 17 Aldia Primera plataforma de cloud hosting a Espanya Arsys.es, empresa especialit- independitza lallotjament de zada en el registre de dominis i qualsevol aplicació de la infraes- hosting, ha engegat la primera tructura tècnica necessària, com plataforma comercial de cloud els servidors i els elements de hosting (computació en el núvol) xarxa. Així, els serveis dInter- a Espanya, que implanta un nou net no es troben en una única concepte de servidors i serveis màquina, sinó en una plataforma dInternet a la carta i sense límits tecnològica en xarxa. en flexibilitat, escalabilitat i auto- Enfront dels tradicionals serveis nomia i que desvincula un servei de hosting, el Servidor Cloud en qüestió de segons i modifi- informàtic de la instal·lació dun Flexible permet configurar un car la configuració segons les programa o sistema operatiu en servidor triant els recursos i necessitats de manera gairebé un suport físic. El Servidor Cloud característiques necessaris (pro- automàtica. Flexible inaugura aquesta nova cessador, memòria, capacitat gamma de cloud hosting. Aplicat demmagatzematge i transferèn- Més informació: al hosting, el cloud computing cia), posar-lo en funcionament www.dentrodelanube.net SIMO Network, nou projecte dIFEMA IFEMA ha presentat un nou projecte firal sota com a instruments de canvi i competitivitat el nom de SIMO Network, que se celebrarà per a les empreses. Daquesta forma, la fira a Madrid del 22 al 24 de setembre de 2009. vol ser un mitjà de transmissió de les tendèn- Aquesta fira pren el testimoni de SIMO, però a cies i impulsor de ladopció de tecnologies diferència de les edicions anteriors, que sobria davantguarda. al públic general, el SIMO 2009 estarà adreçat La zona dexposició comprendrà els següents a professionals de les empreses usuàries de continguts: infraestructures i sistemes; eines i solucions tecnològiques, tècnics i alts càrrecs solucions per a lempresa; telecomunicacions de ladministració pública, professionals del i Internet, i altres entitats sectorials. Una altra canal de distribució i els experts duniversitats novetat és que la web www.simonetwork.com i centres dinvestigació, entre daltres. sestructurarà sobre la base del concepte de SIMO Network, que compta amb el suport la web 2.0, amb eines perquè els professionals dun grup de vuit empreses patrocinadores puguin crear relacions i preparar les possibles (Everis, HP, Microsoft, Oracle, SAP, SAGE, trobades i cites comercials. Telefónica i Vodafone), vol convertir-se en una fira que prescrigui tecnologia i que presenti les Més informació: tecnologies de la informació i la comunicació www.simonetwork.com

  18. 18 Informat Suport a la implantació de les TIC Perquè la pime catalana pugui continuar incorporant les TIC a la seva estructura, la Cambra posa al seu abast un procés de suport i assessorament que inclou ledició de guies especialitzades, la celebració de jornades tècniques i la possibilitat de realitzar un autodiagnòstic que detecti oportunitats de millora. L a Cambra ha elaborat una manera, els empresaris poden Crisi i implantació sèrie de guies per assesso- reconèixer les seves pròpies de les TIC rar lempresa en diferents àrees necessitats i carències quant a Les Jornades Anuals de les TIC, daplicació de les TIC. Actual- la implantació de les TIC. organitzades des de lÀrea de ment, les que estan rebent una Posteriorment, lempresari té Desenvolupament Empresarial i millor acollida són aquelles que lopció de fer un autodiagnòstic Servei dInnovació de la Cam- tenen com a objectiu augmen- responent un qüestionari, les bra, juguen també un important tar la facturació: màrqueting respostes del qual serviran per paper com a punt de trobada on electrònic, comerç electrònic i seguretat de la informació. Les guies amb millor acollida són aquelles Destaca, sobretot, aquesta que tenen com a objectiu augmentar última, que tracta de la protecció la facturació: màrqueting electrònic, comerç de lempresa contra amenaces i riscos informàtics, i que sha electrònic i seguretat de la informació convertit en una nova línia estra- tègica de les TIC. elaborar un informe on es detalla experts i directius dempreses A més, lempresari pot assistir la situació de lempresa respecte líders debaten sobre el sector i a les anomenades jornades te- a una determinada tecnologia, i les seves perspectives de futur. màtiques, que sorganitzen per quins aspectes shan de millorar. La IV Jornada Anual de les TIC difondre el contingut de cada El pas final seria lassessoria que se celebrarà el dia 3 de juny una de les guies i on diverses presencial, és a dir, la contracta- tindrà com a inevitable teló de companyies mostren la seva ció dun consultor que aconselli fons lactual crisi econòmica, que experiència real en els diferents lempresari sobre les accions certament condiciona la implan- àmbits tractats. Daquesta concretes que ha de realitzar. tació de les TIC.

Per a visualitzar correctament aquesta pàgina és necessaria la última versió de Adobe Flash Player i tenir habilitada l'execució de javascript en el navedador