De la globalització a la glocalització

Fa anys que es parla de globalització per descriure un fenomen transfronterer d’abast mundial, consistent en la connectivitat i interrelació d’amplis processos tecnològics, econòmics, polítics i culturals. Recentment, no obstant, noves realitats socials han motivat un replantejament d’aquest concepte i l’aparició d’un nou terme derivat de l’anterior: la ‘glocalització’. Aquesta, fa referència a la unió entre elements propis del món local i elements del món global, i promou una adaptació a les peculiaritats locals de cada entorn.

Així, actualment la tendència ja no és parlar de ‘països de baix cost’ on la mà d’obra és més barata i apta per a produir productes barats, sinó de ‘països a millor cost’ on existeix un equilibri òptim entre objectius de producció, nivells de qualitat i aspectes vinculats als riscos logístics.

Si dècades enrere moltes empreses optaven per deslocalitzar la seva activitat productiva a altres països basant-se principalment en la reducció de costos, ara també es consideren altres factors com la distància geogràfica, la cultura local, l’idioma, el canvi de divises, la xarxa d’infraestructures, etc.

En aquest context, l’assessorament intercultural a les empreses internacionalitzades és un recurs eficaç cada vegada més estès, perquè treballar de manera exitosa amb cultures diferents de la pròpia no sol ser fàcil. El servei d'assessorament intercultural de la Cambra de Barcelona revisa els estereotips culturals i estils comunicatius que els professionals de les empreses exportadores tenen sobre la cultura del seu mercat exportador, per a continuació aprofundir i corregir amb recursos pràctics aquestes percepcions.