Quantificar la inversió que necessita Catalunya per aconseguir un model elèctric 100% renovable, fent possible alhora el compliment dels objectius climàtics per al 2030 i 2050, aquest és l’objectiu que persegueix respondre el primer informe dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB). Sota el títol La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per assolir la plena descarbonització del país el 2050, l’estudi analitza el factor de la sostenibilitat mediambiental com una de les vies per construir un societat més benestant.

Consulta l’informe complet aquí

Descobreix les principals conclusions d’aquest:

Quina trajectòria han seguit les emissions de CO₂ a Catalunya?

Catalunya ha aconseguit reduir moderadament els GEH (Gasos Efecte Hivernacle) per habitant entre el 1990 (6,4 tones equivalents de CO₂) i el 2019 (5,8). No obstant, la intensitat del procés de descarbonització per càpita ha estat força limitada a Catalunya (-0,4% anual) en comparació amb la UE-5 (-1,4%).

Ara bé, el nivell d’emissions anual per càpita de Catalunya és clarament inferior (-29,7% l’any 2019) al dels seus principals socis europeus, fet que s’explica essencialment per un pes molt superior de la nuclear (no emet pràcticament GEH) en la producció d’energia i un ús residual del carbó com a font de producció i consum d’energia. Però si Catalunya vol satisfer els compromisos climàtics del 2050, haurem d’intensificar el procés de descarbonització vint cops respecte a la tendència històrica.

Quin és l’estat dels dos factors principals que determinen el compliment dels objectius climàtics en l’horitzó 2030-2050?

Els Gràfics 2.A. i 2.B mostren l’evolució històrica i la comparativa de Catalunya amb la UE-5 de dos components que marcaran el procés de descarbonització en les properes dècades, això és, l’eficiència energètica i la neutralitat (d’emissions) del consum d’energia. En el cas del primer factor (representat en el Gràfic 2.A.) destaquen dos resultats: en primer lloc, la ràtio entre el consum primari i el PIB ha disminuït un -1,2% anual a Catalunya entre el 2000 i 2019, una xifra no molt allunyada del -1,5% de la UE-5. El segon és que el nivell d’intensitat energètica de Catalunya és relativament similar al de la UE-5 al llarg del període, tot i que en els darrers anys aquest diferencial ha augmentat.

Quina és la inversió que permetria a Catalunya aconseguir un model elèctric 100% renovable?

Per tal que la projecció a l’alça de la demanda elèctrica de fonts renovables sigui satisfeta amb un augment corresponent de l’oferta energètica, Catalunya hauria de disposar d’una potència instal·lada en energies renovables l’any 2050 de 67.071 MW (Gràfic 4.B.). Aquesta xifra equival a un increment de 62.980 MW addicionals respecte als 4.092 MW de potència instal·lada en energies renovables l’any 2020. Per materialitzar aquest increment de capacitat de generació, cal que Catalunya inverteixi un total de 59.024 M€ entre el 2022 i el 2050. L’evolució de la inversió no seguiria una trajectòria lineal, ja que es preveu una inversió inicial de 789 M€ el 2022 i de 3.038 M€ el 2050. Per il·lustrar l’esforç majúscul que representa aquest desemborsament de recursos, Catalunya hauria de dedicar cada any de mitjana l’equivalent al 0,67% del PIB per disposar d’un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050.

De fet, els 62.980 MW d’instal·lació fotovoltaica/eòlica addicionals que permetrien establir un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050, equivaldrien a ocupar 86.804 Ha de panells solars i 489.450 Ha de parcs eòlics terrestres. En conjunt, això representaria una superfície d’instal·lacions de renovables de prop de 576.254 Ha, equivalent al 17,9% del territori de Catalunya. Un impacte que es podria atenuar sensiblement si es considera el potencial de la instal·lació fotovoltaica en teulades i l’eòlica marina (aquesta última molt més eficient en termes de rendiment).