1,8 milions d’euros o el que és el mateix 7,6 vegades el PIB de Catalunya. Aquest és l’import total del pressupost pluriennal de la Unió Europea i l’instrument temporal per impulsar la recuperació econòmica de la Unió Europea. Aquesta mobilització de recursos suposa un abans i un després en el transcurs històric de la UE, no només per la situació extraordinària provocada per la COVID-19, sinó també per la resposta conjunta que s’ha donat, i pel fet que, per primera vegada a la història, s’ha autoritzat a la Comissió Europea a endeutar-se en els mercats internacionals per dotar-se dels recursos suficients per a la reactivació de l’economia europea.
Per no perdre’ns en aquest mar de xifres cal entendre la diferència entre el Marc Financer Pluriennal (MFP) i el mecanisme Next Generation EU. Per una banda, el MFP 2021-2027 està dotat de 1,07 bilions d’euros, aquest marc financer és el pressupost a llarg termini de la UE que s’elabora cada 7 anys i que transforma en temes financers les prioritats de la UE. Addicionalment, s’ha definit la creació del mecanisme Next Generation EU dotat amb 750.000 milions d’euros que ha de contribuir a la reactivació i transformació de l’economia europea; i ha d’aconseguir que l’Europa que surti de la pandèmia provocada per la COVID-19 sigui més ecològica, digital, resilient i millor adaptada als reptes actuals i futurs.
NEXT GENERATION EU
Per tal de finançar el mecanisme Next Generation EU, la Comissió Europea acudirà als mercats per endeutar-se. La gran majoria dels recursos (672,5 MM €) aniran destinats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), la resta de recursos es repartirà entre programes com React-EU, Rural Development, Just Transition Fund, Invest EU, entre d’altres.
Aquests fons, que s’articularan entre préstecs i subvencions en parts semblants, seran gestionats pels diferents Estats membres, que han hagut de presentar els seus propis plans de recuperació transformació i resiliència abans del 30 d’abril 2021. Un cop validats i aprovats per la Comissió Europea en un termini màxim de dos mesos, i pel Consell Europeu posteriorment, els Estats membres sol·licitants començaran a rebre les primeres transferències.
Els diferents plans nacionals serviran per guiar l’execució dels fons. Cada Estat membre disposa d’una preassignació de recursos que varia en funció de l’impacte de la pandèmia en l’economia del país i del seu pes, tant poblacional com econòmic. En el cas d’Espanya, s’han preassignat al voltant dels 140.000 milions d’euros que s’hauran de gestionar en els propers 6 anys (2021-2026).
I QUÈ EN FAREM AMB TOTS AQUESTS FONS?
La gestió d’aquests fons estarà en mans dels Estats membres, però sota la vigilància i control de les institucions europees. Tenint en compte que els Estats gasten i la CE paga i s’endeuta, sembla raonable que estableixi mesures de control per assegurar que els fons es destinin amb la finalitat de fer l’economia europea més verda i digital.
En aquest sentit, la CE ha marcat les línies sobre com han de ser els plans nacionals de reactivació: Han d’estar alineats amb les prioritats de la UE de creació d’ocupació, creixement econòmic i millora de la resiliència, han de treballar sobre els reptes específics de cada país subratllats en les recomanacions semestrals que fa la UE, han d’encarar la transició ecològica i contribuir-hi amb un mínim del 37% dels fons i apostar per la transformació digital amb una assignació mínima del 20%.
LA COMISSIÓ S’ENDEUTA I PAGA
La crisi financera de 2008 i la posterior crisi del deute sobirà als països perifèrics de la UE va assentar les bases de la idea dels Eurobons, una eina que permetia socialitzar el deute públic dels diferents Estats membres. Però la negativa de països com Alemanya, Països Baixos o Àustria va frenar aquesta iniciativa. Tot i que no podem parlar d’Eurobons, l’anunci de la capacitat de la CE per endeutar-se per tirar endavant el mecanisme de recuperació il·lustra un gran pas cap endavant. Sens dubte, la Comissió estarà molt pendent de com es gestionen els recursos, uns recursos prestats en nom de tots i, per tant, que haurem de tornar entre tots, ja no només nosaltres sinó que també les properes generacions. El temps dirà si estem en l’avantsala dels Eurobons, però de moment només tenim una cosa clara: a situacions excepcionals, respostes excepcionals.