Cal fomentar la internacionalització de l’economia catalana al màxim nivell. Fa 20 anys les empreses catalanes venien a la resta de l’Estat el 65% de tot el comerç exterior de Catalunya i només el 35% a països tercers. Avui aquesta dinàmica s’ha invertit, només el 35% es ven a la resta d’Espanya, mentre que el 65% ja va a l’estranger, i aquesta és la tendència creixent en els darrers anys. 

Les exportacions estan molt centrades en mercats tradicionals com l’europeu, però hi ha grans oportunitats en mercats emergents com els asiàtics, a Amèrica del Sud amb els nous acords del Mercosur i a l’Àfrica. Una dada, el mercat global és 60 vegades el mercat espanyol. 

Tal com marca la llei de cambres, hi tenim les competències i una oportunitat enorme que no té ningú: més de 12.800 cambres arreu del món amb les que es pot contactar directament per signar convenis bilaterals, sense costos estructurals grans com l’obertura d’oficines. Això requerirà que des de les cambres es potenciïn els departaments d’internacionalització i s’estableixi una coordinació amb la resta de cambres catalanes que són especialistes en mercats concrets.

La globalització de l’economia no suposa només l’exportació, sinó que anar un pas més enllà. S’han d’aprofitar les relacions amb diverses cambres internacionals per entrar en una fase de maduresa empresarial on les empreses no només exportin sinó que també muntin filials fora, busquin partners a destí per fer aliances, comprin empreses o optin per qualsevol altra forma d’internacionalitzar l’empresa.

Aquest pla que es proposa des de les cambres s’hauria de fer en coordinació amb Acció i amb altres associacions que treballen per a la internacionalització.

Les mancances en infraestructures han estat contínues en els últims 20 anys. L’economia catalana representa el 19% del PIB espanyol, però la inversió en infraestructures dels Pressupostos Generals se situa sistemàticament per sota del 15%. Tanmateix, d’aquesta planificació tan sols es tendeix a executar aproximadament un 60% del valor. 

Per aquest motiu des de les cambres s’exigeix a l’Estat espanyol que executi una inversió similar al que aporta l’economia catalana a l’Estat, el que significa un 19% del pressupost. La xarxa d’infraestructures catalana necessita solucions urgents per garantir la competitivitat del teixit empresarial. El Corredor del Mediterrani; la xarxa ferroviària de rodalies i regionals; els traçats viaris d’autopistes i autovies necessiten millores, remodelacions o, fins i tot, ser una realitat. Catalunya necessita competir en igualtat de condicions que la resta de països europeus. 

Malgrat això, cal ser realistes. En l’actual context polític i econòmic és molt difícil que les coses canviïn, almenys de manera immediata, o de manera substancial. Per això, i perquè no es pot restar immòbil davant l’immobilise, cal posar sobre la taula altres alternatives. I la col·laboració publicoprivada per executar els reptes de país en pot ser una bona fórmula a tenir en compte.

És hora de planificar una visió de país pensant en els propers 20-30 anys, com en el seu moment ho va fer Prat de la Riba amb la Mancomunitat de Catalunya. Volem una Catalunya amb una concentració de població a la capital i grans ciutats? O ens imaginem un hub d’startups a l’Urgell especialista en temes climàtics i un gran port sec a Lleida, aprofitant l’aeroport d’Alguaire?

Vertebrar el territori és la clau per no construir un model centralista. Cal pensar en una Catalunya dispersa i distribuïda, amb eixos d’infraestructures que apropin els extrems geogràfics i escurcin els temps de forma significativa. Un model de país no s’improvisa, cal visió, anticipació i planificació per crear un veritable país en xarxa.

El turisme representa l'11% del PIB català i prop del 14% de l'ocupació de Catalunya, i esdevé un dels motors econòmics de Catalunya, per la qual cosa fa que esdevingui un sector que cal seguir potenciant. És per això que ara més que mai és necessari establir una coordinació entre les entitats del sector per assolir un model de governança de millor qualitat, integrat a la societat catalana, i que busqui oferir una experiència turística excepcional. Tenint sempre en compte que cal treballar en base un model sostenible mediambientalment i responsable socialment, que contribueixi a desenvolupar un creixement savi. 

Des de les cambres es contribuirà a aquest desenvolupament i sobretot des d'un lideratge compartit amb l'Agència Catalana de Turisme, el Consorci de Turisme de Barcelona i les entitats de promoció turística del territori. 

L’aliança conjunta entre institucions ens permetrà aconseguir en els propers anys solucionar els problemes actuals derivats del turisme, crear unes infraestructures dignes, establir unes condicions positives per a la demanda i satisfactòries dels sectors de suport, i entre tots planificar millor quin model turístic volem amb perspectiva 2030-2040.

Cal desenvolupar una millor planificació integral, que ajudi a la distribució de fluxos pel territori, a la descentralització de l'oferta, a la desestacionalització de la demanda i a una formació per a tota la cadena de valor que pugui donar resposta als nous reptes del turisme.

Barcelona ha d'esdevenir la porta d'entrada del turisme a Catalunya. Amb unes infraestructures més avançades es podrà distribuir el turisme a diferents punts del país ara allunyats.

Les 13 cambres de Catalunya treballaran en xarxa per contribuir en la gestió i governança del sector turístic de manera intel·ligent, representar i defensar les empreses de tot el territori, i treballar entre tots per connectar Catalunya al món, utilitzant la xarxa de 12.800 Cambres de Comerç Internacional.

La despesa de l’Estat espanyol en formació pública és d’un 4,2% del PIB, mentre que països com Àustria i França inverteixen un 5,4% i un 5,5% del PIB, respectivament. Catalunya ha d’estar en una posició capdavantera en inversió en formació, no només perquè es creu en la base d’una societat justa és l’educació, sinó perquè també té un impacte directe en la salut de l’economia. 

Cal adaptar els cicles formatius a partir del batxillerat a les necessitats cada cop més canviants dels mercats, tant a nivell sectorial com territorial. Les cambres han de liderar de forma urgent aquest tema, com s’està fent als països de centre-Europa, analitzant quines seran les demandes dels propers 5-10 anys per formar els joves i que a més través de la formació dual facin pràctiques remunerades a les empreses el més aviat possible en el cicle formatiu. 

Així mateix, cal potenciar la relació universitat-empresa per tal de què la universitat conegui les necessitats del teixit empresarial i l’empresa sigui conscient del que s’està investigant i desenvolupant a les universitats i als centres de recerca. La promoció del mecenatge d’empreses a les universitats per grups de recerca específics, la creació d’espais de coneixement comuns i la propietat intel·lectual compartida, en poden ser algunes de les eines a seguir.

La figura de l’aprenent ha d’estar al centre del debat. Crear una llei de l’aprenent que permeti crear un pla de carrera als que han optat per estudiar FP o mòduls professionals, i que fomenti l’estada dels joves a les empreses, permetrà donar estabilitat als empresaris que ara renuncien a formar joves perquè veuen com els marxen abans de poder rendibilitzar la inversió en formació. Així mateix, aquesta possible llei permetria una segona oportunitat per treballadors de sectors que van clarament a menys, però que amb una reorientació pràctica podrien tenir una segona oportunitat d’especialització.

Catalunya ha fet totes les revolucions econòmiques quan tocava. Ha estat sempre a l’avantguarda. Avui som en plena revolució 4.0 i Catalunya és una de les àrees econòmiques on s’està duent a terme una clara aposta pel sector del coneixement, les startups, la biotecnologia, la impressió 3D, la nanotecnologia, entre d’altres. Hi som però sense ajudes estatals, lluny d’altres països que dediquen prop del 4% del PIB al R+D, mentre a l’Estat amb prou feines supera l’1% i a Catalunya és l’1,5%. 

Perquè Catalunya sigui un dels estats europeus amb més renda per càpita, cal que el màxim de la població professional treballi en aquests sectors punters i això requereix la formació adequada, l’impuls de l’administració, l’apropament de les universitats al món empresarial, i en definitiva una aposta de país. Des de les cambres s’ha de crear un programa per impulsar encara més aquesta nova economia i fer-la cada cop més present a tota la geografia catalana. 

Amb tot, per assolir aquest augment del PIB per càpita, cal que el Salari Mínim Interprofessional sigui més alt, d’acord amb el que tenen economies riques similars a la catalana. Un salari més alt en sectors que ho permeten implica un nivell adquisitiu superior i, per tant, un major consum i més generació de PIB.

Catalunya hauria de guanyar pes en indústries relacionades amb l’esport, la cultura, la cuina, les activitats d’oci a l’aire lliure, etc. Des de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres s’ha començat a preparar comissions que cobreixin aquestes àrees amb la idea de potenciar al màxim uns sectors econòmics alternatius poc intensius en recursos naturals i molt en talent i creativitat.

Catalunya ha estat sempre una societat creativa, innovadora, amb talent, que ha aprofitat per generar riquesa personal i de país. Malgrat que moltes empreses històriques s’han acabat venent a multinacionals, aquestes han generat una riquesa important per al país. Crear empreses líders mundials en l’entorn de l’Estat espanyol no és fàcil. Nombrosos són els projectes que han fracassat per no tenir un estat al darrera que hi estès a favor. Des de les cambres es treballarà per potenciar el talent, la creativitat i la innovació com aspectes clau del passat, present i, sobretot, futur de la nostra economia. 

S’han de desenvolupar les eines d’innovació per crear-potenciar noves indústries basades en el coneixement: energia; biotecnologia; TIC; intel·ligència artificial; espai; seguretat; Big Data; indústria 4.0; tecnologies audiovisuals; indústria de l’educació, etc. 

Des de la Cambra de Barcelona es crearà el programa CATinnova, Catalonia Innovation amb l’objectiu de situar Catalunya entre les economies amb poblacions similars a la nostra, més innovadores del món.

Potenciant la innovació i el talent, assegurarem que les nostres empreses tinguin encara més recorregut internacional i puguin aportar més valor afegit a treballadors i empresaris.

Un dels grans actius de Catalunya és la seva capacitat d’emprendre i innovar que ha demostrat la seva població participant i liderant les revolucions tecnològiques dels segles anteriors. Aquestes dues capacitats són avui més que mai l’única manera de crear treball i creixement sostingut. 

Les startups són un eina de país fonamental per a la generació d’innovació. Per aquest motiu, el programa Catalonia Innovation fomentarà la creació d’una Catalunya innovadora i emprenedora que aposti per l'economia del coneixement a través de la potenciació d’un ecosistema d’startup sòlid que doni sortida a tota la potencialitat creativa, innovadora i emprenedora del país. 

Catalunya ha de ser una fàbrica d’idees, tant per a fabricar-les aquí com a per a incorporar aquelles que vinguin de fora. Actualment el país amb una inversió per càpita de capital risc més alta del món se situa en 475 d’inversió per càpita, una xifra que dista molt dels 74,3€ d’inversió per càpita que hi ha a Catalunya. Estònia, un país amb un PIB i una població força inferior a la catalana, lidera la Unió Europea amb una inversió de 210€ per càpita.

El capital risc és la guspira que ha d’encendre el foc i, per tant, la potenciació d’aquesta indústria de capital risc és una de les prioritats del programa Catalonia Innovation, juntament amb el suport a la creació d’empreses emprenedores d’alt creixement, startups creades a Catalunya que acabin transformant indústries a tot el món.

Perquè l’únic risc que Catalunya no pot assumir és el de no fer-ho. Cal posar la innovació, el talent i l’emprenedoria en el primer pla de la visió i esforços de país, per això cal ser conscients que s’ha d’ajudar a l’ecosistema actual i fer-lo créixer.

Quan parlem d’Uber, Amazon, Rumbo, Google, Deliveroo, Spotify o Airbnb parlem d’empreses que han sabut inventar una nova manera d’aproximar els serveis als seus clients sense crear cap producte nou. La digitalització en si mateixa és més una transformació del canal pel qual un client accedeix amb més satisfacció als productes, que la generació de productes/objectes nous. Ha vingut per quedar-se i ha modificat de manera imprevista molts dels paràmetres tradicionals com la gestió dels recursos humans, les concessions de serveis públics, l’hàbit de consum (entreteniment enllaunat o en línia) o la contractació i pagament (viatges i allotjaments). 

Si a més de parlar de digitalització es parla d’economia digital no s’està parlant d’un servei concret, sinó de l’ecosistema que acull aquesta transformació. Els models de negoci tradicionals tenen dificultats per adaptar-se a l’impacte que aquesta transformació vertiginosa comporta i ho fan de forma reactiva llastrats per la inèrcia i la resistència al canvi. 

Si l’economia digital és transformadora i ve per quedar-se, el sector públic i privat, i tots els nivells de l’administració, cadascú en el seu àmbit de responsabilitat, hauran d’adoptar les decisions més adients per gestionar aquest impacte i modificar estratègies i regulació per adaptar-se al nou entorn i aprofitar amb la millor eficiència els avantatges que l’economia digital ens ofereix.

Els canvis no s’aturen i hem de preveure quins seran els propers reptes, com la intel·ligència artificial i la tecnologia blockchain.

Cal doncs que en el nostre model de societat 30-40 estableixi models de relacions laborals, de negociació, de comercialització, d’economia col·laborativa, de regulació, que essent respectuosos amb les persones, la iniciativa, el talent i el medi ambient, facilitin l’entrada dels nous models que ens aporta l’economia digital. Fer-ho amb previsió i anticipant-nos als canvis ens posiciona no sols com a usuaris a nivell personal, sinó com a veritables actors en el procés de transformació que l’economia digital imposa.

El món està davant d’una situació d’emergència climàtica mundial. I Barcelona i Catalunya no en queden al marge. Des d'un punt de vista empresarial, l'adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes genera oportunitats de negoci. Per tant, encara més, cal fomentar i incentivar la responsabilitat amb el medi ambient des de les empreses. 

El pla Catalunya 2030/40 busca construir un país amb valors, on l’emprenedoria sigui un valor positiu, i la figura de l’empresari/a ben vista per la societat. Però alhora on l’empresariat tingui cura dels seus treballadors/es, el que acaba revertint en beneficis a l’empresa, gràcies a l’augment de creativitat i la seva implicació. Per tant, cal fomentar i incentivar les empreses amb valors. 

És per això que tampoc es pot prescindir del coneixement, el talent i els valors que aporta el el sector femení. La Cambra de Barcelona fa 10 anys va crear un fòrum de reflexió per fer estudis i propostes, amb l’objectiu de promoure l’aprofitament del talent femení i treballar per aconseguir l’equilibri de gènere. Així, el 2008 va néixer l’Observatori Dona Empresa Economia, que la nova Cambra ha reactivat de forma contundent per tal de revertir la xifra que només el 12% de les empreses catalanes compleix amb la Llei d’Igualtat.

Per tal de fomentar o incentivar des de les empreses, tant la responsabilitat econòmica com la social i la mediambiental, cal primer de tot un pla de conscienciació, formar i informar, més enllà d’un segell (ISO SR – ISO 26000, del 2010). El segell òbviament ha d’existir, però ha d’anar acompanyat d’una conscienciació.

Des de les cambres, i en concret des d’entitats associades com la Fundació Empresa i Clima, Respon.cat, i l’ODEE pretenem treballar a fons la sostenibilitat i la RSE. Cal recordar el que afirmava John Elkington l’any 1994: "la mesura de reeiximent d’una empresa es fa a partir de la Triple bottom line: People, Planet, Profit".

El canvi climàtic és evident i palpable, i cal començar a mitigar d’una vegada per totes els seus efectes. El model energètic català presenta febleses importants, a dia d’avui Catalunya produeix un 50% de l’energia elèctrica de forma nuclear, una tecnologia que a part de ser potencialment perillosa, és molt costosa si es comptabilitzen els costos de gestió dels residus que genera. A més, en els últims 8 anys no s’ha construït cap parc eòlic per problemes amb les administracions estatals i autonòmica, i això s’ha de revertir. 

L’energia entesa com un dels pilars de l’economia moderna i de màxima importància per al desenvolupament econòmic i territorial del nostre país, cal que sigui adaptada als nous temps. El model energètic català continua mantenint febleses importants, amb una elevada dependència dels combustibles fòssils i nuclears, i un important impacte mediambiental sobre la salut de les persones. 

Els sectors empresarials catalans han de liderar la transició energètica cap a un nou model energètic en el qual les energies renovables i l’estalvi i l’eficiència energètica tinguin un paper central. Catalunya disposa dels recursos naturals suficients: sol, aigua i desnivell, i vent; i de la tecnologia, per poder aconseguir el repte de la sobirana energètica, abans fins i tot de quan ho requereixi la UE al 2050. Així mateix, aquesta sobirania energètica reduiria molt considerablement el cost de l’energia entre un 30 i un 40%.

No obstant això, la generació ha de ser renovable, però el consum ha de ser eficient. Des de les cambres s’impulsarà, conjuntament amb les administracions públiques, programes d’actuació per incentivar i facilitar les inversions en eficiència energètica a les empreses, així com impulsar la creació o arribada d’empreses enfocades en les noves fonts de generació energètica, amb l’objectiu d’assolir el repte de la sobirania energètica fins i tot abans del que es preveu.

La proximitat de les cambres a les pimes i autònoms és clau. És per això que les delegacions treballaran per apropar-se a les empreses, per entendre quines són les necessitats territorials i quines són les seves potencialitats. Entre les oficines de la Cambra de Barcelona i les de les altres 12 cambres, hi ha a disposició més de 25 oficines per tot Catalunya que han de servir per connectar amb tot l’empresariat. En aquest sentit, el sistema de consultes Cambra esdevé una eina de gran valor per saber què pensa l’empresariat, i així poder treballar més a prop seu i amb coneixement de les seves necessitats. 

Les cambres, en tant que representants del sector empresarial, han d’apropar-se també a la societat civil que encara no és empresària, però que en algun moment ho podria ser. Des del foment de l’emprenedoria a l’escola, amb programes concrets enfocats en aquesta línia, a la promoció de la figura de l’emprenedor i a l’assessorament per tot aquell que s’hi senti atret. 

Per altra banda, per tal de fer una sòlida defensa del teixit empresarial es proposa posar en marxa una mena de “síndic empresarial”, un canal de recepció de demandes o queixes que afecta directament als empresaris i autònoms.

A més, les comissions sectorials han de recuperar el prestigi que van tenir fa molts anys i ser el motor de propostes, d’influència davant l’administració i de centre de consultes de totes les institucions.

Per últim i per fomentar la connexió entre tot el teixit empresarial, es proposa crear un marketplace que pugui reunir els diferents empresaris i les seves ofertes per potenciar l’economia circular i la de proximitat, un fet que per a pimes i autònoms pot ser molt important.

Crear una empresa no hauria de ser un requeriment complicat, ans al contrari, implica una inversió de temps i diners que sempre acaba en la contribució de nous impostos. 

Les administracions públiques haurien de facilitar al màxim la creació d’empreses i, per tant, eliminar al màxim aquestes barreres que hi ha actualment. Sense anar més lluny, el nombre d’administracions que hi ha en aquest moment a l’Estat no ajuda a la simplificació. Tot i que la Generalitat treballa per simplificar els processos, encara hi ha marge de millora i la proximitat de les cambres amb l’empresariat hi pot, sens cap mena de dubte, contribuir.

Catalunya ha de promocionar al màxim la creació de noves empreses, però també cal revisar els processos burocràtics als que estem sotmesos habitualment i fer propostes de millorar. Hi ha un consens general dins l’empresariat sobre la necessitat de treballar en aquests aspectes i les cambres tenen la funció reconeguda per llei de foment de l’economia i coneixen la realitat gràcies a la proximitat a les empreses.

L’existència de sectors molt concentrats a l’Estat espanyol, situa a Catalunya com a un país poc eficient pel que fa als serveis generals com l’energia, les telecomunicacions, els carburants o els serveis bancaris. Una ineficiència que repercuteix negativament a tota la resta del teixit empresarial, i sobretot dels petits, les pimes i autònoms/es. 

Cal que des de Catalunya s’impulsi un programa de pressió per reduir al màxim les pràctiques oligopolístiques a casa nostra. Crear un observatori de la competència i un canal de denúncies a disposició dels empresaris, pot ajudar a posar sobre la taula possibles situacions oligopolístiques. Cal aprofitar institucions com la Comissió Nacional de la Competència, l’Autoritat Catalana de la Competència o el Síndic de Greuges de Catalunya, per començar a treballar conjuntament i teixir aliances estratègiques. 

En aquest sentit, el Consell General de Cambres ja ha posat en marxa un grup de treball que vetllarà per aquesta funció, centrant-se inicialment en el sector energètic. L’Estat espanyol és un dels estats que té l’energia més cara, i això afecta clarament sectors estratègics com l’industrial i el logístic que perden competitivitat respecte altres països.

Cal que amb la màxima celeritat es vagin eliminant el màxim d’aquestes pràctiques a Catalunya, utilitzant si convingués les denúncies a Europa, aprofitant que el marc europeu és més sensible a aquests temes i lluita constantment per la defensa de la lliure competència. Una reducció d’aquestes pràctiques afavoriria al nostre majoritari teixit empresarial, les pimes, i no cal dir-ho a la societat en general.

La Cambra de Barcelona ha estat històricament darrera de la creació de les primeres caixes. Avui més que mai, cal crear una alternativa a les caixes del moment, que hauria de tenir el recolzament l’empresariat, representat en gran part per les cambres. És una necessitat treballar en dues línies diferents: primer generar eines de finançament per a les pimes i startups, i segon, facilitar fons d’inversió o altres productes que generin interessos suficients per estalviadors catalans, basats en una economia real d’àmbit català. 

Però també cal pensar en quines institucions o entitats cal crear per estructurar els eixos que es presenten en aquest pla de Catalunya 2030/40. Les cambres al llarg de la història han demostrat estar a l’alçada del moment i han estat darrera la creació d’entitats de gran èxit com el consorci de Turisme de Barcelona, la Fira de Barcelona, el BCD, l’ODEE , entre molts altres. Ara cal pensar amb els canvis que s’han produït en la darrera dècada i els que vindran en les properes dues dècades per entendre quins són els organismes que caldrà i seran necessaris per fomentar la nova economia.

Catalunya és un país de pimes, un fet positiu i del qual n’hem d’estar orgullosos. No obstant això són benvingudes les grans empreses que estan establertes arreu del territori o que arriben per instal·lar-se. Ara bé, no es pot permetre que el 22% de l’impost de societats recaptat a l’Estat provingui d’empreses instal·lades a Catalunya quan només es genera aquí el 19% del PIB, tenint en compte que Madrid recapta el 38% per l’efecte seu, i que molta d’aquesta recaptació prové d’empreses implantades a Catalunya que tenen seu a Madrid. 

Cal una reforma de l’impost de societats de forma immediata i des de les cambres es proposa posar sobre la taula en els propers mesos un debat i una proposta al respecte. 

Tampoc és tolerable que hi hagi comunitats autònomes sobrefinançades per l’efecte centralitat com Madrid, que els hi permeti baixar l’IRPF, ja que això genera un efecte crida de més seus. Des de les cambres és necessari un estudi al respecte i formular una proposta en aquests termes.

Per altra banda, hi ha prou informació per pensar que el nivell d’inspeccions fiscals a Catalunya és força més alt del que pertoca per pes empresarial. Per aquest motiu, es formularà un estudi en els propers mesos per analitzar que està passant i com actuar conseqüentment.

En resum, pertoca a Catalunya dissenyar quin seria el sistema fiscal que s’implementaria si ara fóssim un Estat independent, en impostos sobre el capital o l’IVA, pensant en què convé al territori per generar més riquesa, per impulsar les pimes i l’emprenedoria, i redistribuir aquesta riquesa d’una forma més equilibrada.